Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán

Jimenez-Salcedo, Juan

doi:10.1075/lplp.00034.jim

Request a copy

Article (Scientific journals)

Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán

Jimenez-Salcedo, Juan

2019 • In Language Problems and Language Planning, 43 (1), p. 74-92

Peer Reviewed verified by ORBi Dataset

Permalink
https://hdl.handle.net/20.500.12907/42712

DOI
10.1075/lplp.00034.jim

Files (1)Send to Details Statistics Bibliography Similar publications

Files

Full Text

lplp.00034.jim.pdf

Publisher postprint (600.04 kB)

Request a copy

All documents in ORBi UMONS are protected by a user license.

Send to

RIS BibTex APA Chicago Permalink X Linkedin

Details

Keywords :

territorialidad lingüística; desterritorialidad; catalán; Andorra; Cataluña; Rosellón

Abstract :

[es] El concepto de territorialidad lingüística remite a la existencia, para cada una de las lenguas de Europa, de un régimen jurídico propio circunscrito a un territorio determinado. Como categoría opuesta, el concepto de desterritorialidad implica la existencia de un no-territorio jurídico, en el que no se pueden desarrollar de manera óptima las políticas lingüísticas necesarias para hacer que una lengua se convierta en lengua pública común. El catalán puede considerarse lengua mediana de Europa desde el punto de vista demolingüístico, pero está desterritorializada, pues carece de plenitud institucional al tener que compartir espacio jurídico con el francés y el castellano. Este fenómeno es especialmente observable en el ámbito educativo, en el que pueden analizarse hasta tres niveles diferentes de desterritorialidad: la influencia del castellano y el francés como lengua franca y lengua vehicular tradicional en Andorra (nivel 1), la dificultad de encajar el sistema de conjunción lingüística de Cataluña en el entramado constitucional español (nivel 2) y la insuficiencia de la política lingüística educativa para revertir la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional en el Rosellón (nivel 3).

Disciplines :

Public law
Political science, public administration & international relations
Languages & linguistics

Author, co-author :

Jimenez-Salcedo, Juan ; Université de Mons - UMONS > Faculté de Traduction et d'Interprétation - Ecole d'Interprètes Internationaux > Service du Doyen de la Faculté de Traduction et d'Interprétation - Ecole d'Interprètes Internationaux

Language :

Spanish

Title :

Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán

Publication date :

2019

Journal title :

Language Problems and Language Planning

ISSN :

0272-2690

eISSN :

1569-9889

Volume :

Issue :

Pages :

74-92

Peer reviewed :

Peer Reviewed verified by ORBi

Research institute :

R350 - Institut de recherche en sciences et technologies du langage

Data Set :

https://www.jbe-platform.com/content/journals/10.1075/lplp.00034.jim

Available on ORBi UMONS :

since 22 May 2022

Statistics

Number of views

19 (1 by UMONS)

Number of downloads

1 (1 by UMONS)

More statistics

Scopus citations^®

Scopus citations^®
without self-citations

OpenCitations

OpenAlex citations

Bibliography

Agirreazkuenaga, I. (2006). La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias del Consejo Europeo como derecho interno. En J. M. Pérez Fernández (Ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España (pp. 105–144). Barcelona: Atelier.
Areny Aché, J. M. (2003). Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra. En J. González-Agapito (Ed.), Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat (pp. 36–51). Barcelona: IEC.
Argelaguet Argemí, J. (1993). La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat. TSC, 11, 79–87.
Badia, M. (2000). Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra. TSC, 14/15, 159–164.
Badia, M. (2003). Política lingüística al Principat d’Andorra: el català i les altres llengües. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 35–45). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Ballarin, J. (2006). Identitats culturals i usos lingüístics a Andorra. TSC, 19, 183–220.
Ballarin, J. (2009). Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra. En E. Boix-Fuster (Ed.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat (pp. 125–138). Barcelona: UB.
Bastardas Boada, A. (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Angle.
Bastardas Boada, A., Boix-Fuster, E. & Torrens Guerrini, R. M. (2018). El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.
Bastida, R. (2003). L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 77–91). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Bastida Serra, C., Nicolau, M. & Antequera, J. (2010). Model sistèmic de l’évolució del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: UdA.
Bastida Serra, C. & Nicolau Vila, M. (2012). Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra. Llengua i ús, 51, 100–112.
Baylac-Ferrer, A. (2013). L’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística. TSC, 23, 179–204.
Baylac-Ferrer, A. (2014). La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord. TSC, 24, 57–87.
Becat, J. (1991). L’Andorre, pays catalán d’économie ouverte, entre la France et l’Espagne. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 2, 151–168. https://doi.org/10.3406/rgpso.1991.3246
Becat, J. (2000). La situació del català a França. Aspectes jurídics i docents i estudis sobre la matèria. Barcelona: IEC.
Boix-Fuster, E. & Farràs, J. (1996). Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra. Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans, 1994, 103–133.
Bui-Xuan, O. (2004). Langues régionales et droit public français: état des lieux. Pouvoirs locaux, 61/2, 141–147.
Cairat Vila, M.T. (2006). Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana. TSC, 19, 53–69.
Carbonell Ros, N. & Albiol Torres, G. (2013). Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Anàlisi d’alguns testimonis orals. Iunia, 13–1, 115–132.
Cavero, P. (1998). Crònica legislativa: Andorra. RLD, 30, 331–339.
Cavero, P. (2006). El Principat d’Andorra i el català. TSC, 19, 101–114.
Corretja Torrens, M. (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. RLD, 59, 75–91.
Corretja Torrens, M. (2016). L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. RLD, 65, 76–89.
Cuenca, M. J. (2009). Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del castellà i el català à Catalunya. Quaderns de filologia, 14, 77–96.
De Swaan, A. (2001). Words of the World: The Global Language System. Cambridge: Polity Press.
Díaz, J.-M. (2006). El multilingüismo y el multiculturalismo en la Escola Andorrana. Cultura y Educación, 18/2, 173–183.
Domingo Peñafiel, L. (2007–2008). La Bressola, un projecte educatiu singular. Revista catalana de pedagogía, 6, 199–215.
Fabeiro Fidalgo, P. (2004). Estado, nación y lengua en Francia. RLD, 42, 203–230.
Farràs, J. (2003). La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats d’estudis no impulsats per l’Administració. Noves SL, s/num. (primavera), 1–12.
Fullana Noell, O. (2013). La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa. Alguns aspectes històrics. Iunia, 13/1, 103–113.
Giordan, H. (1992). Les langues de France: de l’hégémonie républicaine à la démission de l’État. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 129–144). París: Éditions Kimé.
Grau, R. (1992). Le statut juridique des droits linguistiques en France. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 93–112). París: Kimé.
Hélot, C. (2003). Language policy and the ideology of bilingual education in France. Language Policy, 2, 255–277. https://doi.org/10.1023/A:1027316632721
Hélot, C. (2008). “Mais d’où est-ce qu’il sort ce bilinguisme?” La notion de bilinguisme dans l’espace scolaire français. En G. Budach, J. Erfurt & M. Kunkel (Eds.), Écoles plurilingues – multilingual schools: Konzepte, Institutionen und Akteure (pp. 55–80). Frankfurt: Peter Lang.
Le Bihan, J. P. & Rull, X. (2005). La Bressola, un projecte educatiu en català a la Catalunya Nord. Llengua i ús, 34, 67–74.
Llussà, R. (2002). L’État espagnol et ses langues vus de Catalogne. Hérodote, 105, 135–141. https://doi.org/10.3917/her.105.0135
Loyer, B. (2002). Langues nationales et régionales: une relation géopolitique. Hérodote, 105, 15–37. https://doi.org/10.3917/her.105.0015
Magán Perales, J. M. (2004). Andorra, Estat de dret. Barcelona: Atelier.
Margarit, E. (2012). Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Sant Julià de Lòria: CRS.
Margarit, Estel & Monné, A. (2010). Joves i llengües d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra.
Marquet, M. (2000). Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics. TSC, 14/15, 151–158.
Martel, P. (2000). L’État français face à ses autres langues. En D. Vazeilles (Dir.), Identités et droits des minorités culturelles et linguistiques (pp. 31–38). Montpellier: UPVM.
Micó, J. (2006). Els estudis de sociolingüística a Andorra. TSC, 19, 269–290.
Molla, G. (2003). El català a Andorra: tota una lluita. Inua, 4, 73–90.
Moutouh, H. (2001). La République face à ses communautés. RLD, 35, 89–102.
Nicolau Vila, M., Antequera, J. & Bastida, C. (2011). Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Debats de recerca, 4, 207–219.
Oakes, L. (2017). Normative language policy and minority language rights: rethinking the case of regional languages in France. LPOL, 16, 365–384.
París Domènech, N. & Blanchar Roca, G. (2018). Comentari de les sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE. RLD blog. Recuperado el 2 de junio de 2018, de http://eapc-rld.blog.gencat.cat/2018/03/08/comentari-de-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-sobre-la-lomqe-quenega-la-capacitat-de-lestat-per-determinar-la-proporcio-entre-llengues-vehiculars-en-lambit-de-ledu/
Peix, R. (2013). Origens, llengües i motivacions dels pares d’alumnes de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord. TSC, 23, 391–406.
Peytaví Deixona, J. (2009). Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal. Llengua i literatura, 20, 193–207.
Pons, E. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. REAF, 12, 120–152.
Pons, E. (2004). La llengua catalana a l’escola després de la Llei de qualitat de l’educació. Llengua, societat i comunicació, 1, 16–28.
Pradilla Cardona, M. À. (2011). La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? RLD, 56, 115–141.
Pradilla Cardona, M. À. (2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 38, 295–310.
Pradilla Cardona, M. À. (2017). Després de la tempesta arriba la calma? A propòsit de la dinamicitat de la política i la planificació lingüístiques en l’àmbit de la llengua catalana. Estudis romànics, 39, 399–414.
Puig Moreno, G. (1988). Reflexions sobre llengua i identitat. TSC, 7, 31–49.
Puig Moreno, G. (2004). Llengües i poders a la Catalunya Nord. Revista catalana de sociología, 20, 9–24.
Sans Urgell, J. (2015). Andorra. Revista divÈrsia, s/num., 2–18.
Simons, G. F. & Fennig, C. D. (Eds.) (2018). Ethnologue: Languages of the World, Twenty-first edition. Dallas: SIL International.
Sorolla, N. (2009). Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà. RLD, 52, 327–368.
Tedó, X. (2008). El català a Andorra: una oficialitat en entredit. L’Escletxa, 17, 18–20.
Torres, J. (2000). La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives. TSC, 14, 165–167.
Tourbeaux, J. (2011). L’évolution démographique en Andorre est-elle compatible avec le maintien de son identité culturelle? Espaces – populations – sociétés, 2, 279–290. https://doi.org/10.4000/eps.4486
Vallcorba Cot, J. (2009). La situació de la llengua als centres educatius: accions per consolidar-la i potenciar-la. TSC, 20, 261–275.
Van Parijs, P. (2011). Linguistic Justice for Europe and for the World. Oxford: OUP. https://doi.org/10.1093/acprof:osobl/9780199208876.001.0001
Vernet, J. (Coord.). 2003. Dret lingüístic. Valls: Cossetània.
Vernet, J. (2004). El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives. Llengua, societat i comunicació, 2, 39–42.
Vernet, J. (2009). L’ús oficial: administracions publiques i àmbit institucional. En F. Vallverdú (Ed.), Simposi internacional sobre el català al segle XX: balanç de la situació i perspectives de futur (pp. 49–78). Barcelona: IEC.