Agència i llengües en el sistema educatiu andorrà: una aproximació qualitativa

El català és la llengua principal del Sistema Educatiu Andorrà (SEA), però conviu amb un enfocament plurilingüe, on el francès s’introdueix com a llengua vehicular a partir dels 4 anys i el castellà, tot i la seva major presència social, es treballa com a llengua curricular a partir dels 10 anys. Des d’una perspectiva que reconeix l’agència del professorat (Liddicoat & Taylor-Leech, 2021), entesa com la seva capacitat per actuar de manera autònoma i significativa (Campbell, 2012), aquesta comunicació explora com els docents desenvolupen polítiques lingüístiques pròpies dins de l’aula. S’hi analitza el seu paper com a agents actius dins del marc més ampli de la política lingüística escolar (Fairbrother & Kimura, 2020), i com interpreten (Zúñiga et al., 2018), co-construeixen (Stritikus & García, 2000) i despleguen (Lo Bianco, 2010) les directrius institucionals.
A través d’una recerca qualitativa amb mestres de llengua catalana i francesa de cinc escoles públiques del SEA (N = 10), s’han recollit dades mitjançant entrevistes semiestructurades. L’estudi examina les pràctiques lingüístiques a l’aula, les ideologies que les sustenten i la manera com es gestiona el repertori lingüístic de l’alumnat. Aquestes pràctiques, marcades per ideologies com el purisme (Zúñiga, 2016), el plurilingüisme (Martínez et al., 2014) o la jerarquització de llengües (Kouritzin et al., 2007), condicionen la creació d’espais de contacte de llengües dins de l’aula (Ricento & Hornberger, 1996) i la valoració del repertori de l’alumnat com a recurs o com a problema (Pérez, 2004), segons les circumstàncies.